Origine : Catalogne
Année de l'arrangement : 2007


Les minyones de Tuhir

(Corrande)


Les minyones de Tuhir
diuen que estimen pas el vi;
l'altre dia en vaig veure una,
que s'hi feia amb un tupí ! Si !

No sem dolents, ho creieu pas,
minyones sem Republicans;
de festejaires, en sem un poc,
fem com els altres, sem pas de roc ! (1)

II
Les minyones de Pià,
diuen que els hi agrada pas festejar;
l'altrecdia en vaig veure una,
que s'hi feia amb el capellà ! Si !

III
Les minyones de Ceret,
diuen que porten pas corset,
l'altre dia vaig ballar amb una,
que'n portava sis o set ! Si !

IV
Les minyones de Canet,
diuen que tenen el cul net,
l'altre dia en vaig veure una,
que s'hi feia amb un rasclet ! Si !

V
Les minyones de La Torre, (2)
s'n petites i ballen bé,
tenen la panxa arrufida,
com la manxa d'un ferrer ! Si !

VI
Les minyones del Vol',
diuen que tenen el cul rod',
l 'altre dia en vaig veure una,
que semblava un carbass' ! Si !

VII
Les minyones de Matamala,
diuen que valen pas res,
porten flocs a les sabates
per enganyar els forasters ! Si !

VIII
Les minyones del Roser, (3)
s'n poques i ballen bé,
quan senten a bramar un burro,
totes ixen al carrer ! Si !

IX
El capellà de Vilafranca,
assentat sus d'una branca,
s 'espia el forat de l'anca,
com se li obra i se li tanca ! Si !

X
El capellà de Finestret,
espera que faci fred,
per molsir la majordona,
i se'n fer sopes de llet ! Si !

XI
El capellà de Maurellàs,
diuen que és un porquetàs,
el van trepar a la sacristia,
que palpava Sant Tomàs ! Si !

XII
El capellà de Codalet,
es un mal poca-vergonya,
que premeix la majordona,
a li'n fer venir destret ! Si !

XIII
A la Roca, el sol hi toca,
a Argelers, encara més,
a Cotlliure, hi fa bon viure,
si teniu forces diners ! Si !

XIV
A Port-Vendres, piquen pebre,
a Banyuls, piquen la sal;
l'alegria de les dones,
és a sota el davantal ! Si !

XV
A la casa de mon sogre,
tot el bé Déu hi és,
la gavina su la taula,
sense pa, ni vi, ni res ! Si !

XVI
A la fira de Fontpedrosa,
jo no hi penso tornar més,
per hajar una vaca bona,
vaig tenir de'n comprar tres ! Si !

XVII
L'altre dia una dona vella,
sentada sus d'un coixí,
s 'espiava sota l'aixella,
si hi tenia pèl moixí ! Si !

XVIII
Corrandes en son c'rrandes,
i corrandes s'n cançons,
val més una nina d'Arles,
que dues de Camprodon ! Si ! (4)


Source : Chansons populaires catalanes, (2e série) Revue Terra Nostra, page 44

Les Corrandes sont certainement la première expression de forme musicale structurée pour servir de support à la danse.
En effet, il était assez difficile autrefois, de trouver un groupe important de musiciens pour satisfaire aux réjouissances des jours de fête.
Plus souvent avait-on sous la main un joueur de violon, de flabiol, de cornemuse (el sac de gemecs), de gralla etc.
Et quand il n'y avait même pas cette solution, les gens se partageaient en deux groupes, déterminés par le sexe, par l'âge, etc.
Tandis que les uns chantaient, les autres dansaient, et, quelques instants après, inversement…

1) Le refrain nous paraît assez moderne, en tout cas très altéré, car la rime, selon une déformation propre au XIXème surtout, fait intervenir des assonances sur des mauvaises prononciations des mots :
… ho crieu pas
et … Republicàs (au lieu de Republicans)

2) La Torre, c'est-à-dire La torre del Bisbe près d'Elna

3) El Roser est un quartier de Prats de Mollo

4) Bien que très populaire et très répandue, cette « corrande » est, à notre connaissance du moins, inédite.
Aussi pourra-t-on trouver in situ de nombreux autres couplets.