Amèlia estè malalta,
la filla del bon rei;
set metges la visiten,
no saben quin mal té.

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

2.
Comtes la van a veure,
comtes i noble gent;
hi va també sa mare,
quan no hi ha més remei.

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

3.
— Filla, la meva filla,
de quin mal us doleu ?
— Mare, la meva mare,
penso que bé bo sabeu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

4.
— Metzines me n'heu dades
que cremen el cor meu !
— Filla, la meva filla,
d'aixó us confessereu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

5.
— Quan sereu combregada,
el testament fareu !
— ja mé'n sóc confessada,
demano perdó a Déu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

6.
— També m'han combregada,
i tinc fet testament,
del meu testament, mare,
poc vós n'alegrareu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

7.
— Set castells tinc a França,
tots són en poder meu,
quatre els deixo a don Carles,
don Carles, germè meu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

8.
— Un d'ells el deixo als pobres,
als pobres i als romeus,
i els altres dos que resten,
a la Mare de Déu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

9.
— Totes les meves joies,
als argenters dureu,
totes les meves robes,
son per Mare de Déu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

10.
— El vestit d'or i plata,
en sent morta em poseu,
és la millor mortalla,
per adornar el cos meu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

11.
— També el mantell de perles,
el coixí i vel d'argent !
— Malaguanyada roba,
tota la podrireu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

12.
— El cos ha de podrir-se,
i la roba el mateix...
Que es podreixin les pompes,
si l'ènima va al cel !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

13.
— Filla, la meva filla,
i a mi què em deixareu ?
— Mare, la meva mare,
a vós elm marit meu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

14.
— Perquè el tingueu en cambra,
tot'hora que volgueu,
perquè el vetlleu de dia,
tal com de nit ho feu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

15.
— Perquè tendres caricies,
a la cara li feu,
ara no us faré nosa,
l'hora que l'abraceu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

16.
— Filla, la meva filla,
que m'ho perdoni Déu ;
és un fals testimoni,
que vós, filla em poseu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

17.
Son pare ho escoltava,
i un ministre de Déu.
— Filla, la meva filla,
què és aixó que dieu ?

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !

 

18.
— Ai, pare, el meu bon pare,
per cartes ho veureu;
metzines me n'han dades,
perquè morta em voleu !

Ai, que'l meu cor se'm nua
com un pom de clavells !